Després de conèixer uns dies arrere les penalitats sanitàries per la qual passava l'exèrcit nacional en el seu intent de lliurar Bilbao del setge de les tropes carlistes, José María Esquerdo comunicava a l'adreça de l'Hospital Provincial de Madrid, on treballava com a mèdic cirurgià des de 1868, la seua decisió d'acudir a la capital biscaina per a prestar els seus serveis mèdics a les tropes governamentals, sotmeses a una triple epidèmia de verola, tifus i còlera. 
En tal empresa li acompanyaria un equip format pels professors de medicina i cirurgia Elías Lauburu, Victoriano Garrido, Modesto Hernández i Santiago Esquerdo i Lloret, aquest últim nebot seu, així com els alumnes de la facultat de Medicina de Madrid Joaquín Heredia, Vicente Muñoz, J. Rufo Pérez i Enrique Fuentevilla, tots ells deixebles seus. 
Quinze dies després, després de complir la seua comesa, José María Esquerdo al costat de tot el seu equip tornava a Madrid. 
A la seua tornada el recentment instaurat govern monàrquic va voler recompensar-li amb una creu al mèrit, oferiment que, tal com faria al llarg de la seua vida amb aquest tipus d'honors, va refusar.